Ictus: Tipus i factors de risc

L’ictus té tants noms que pot confondre a la gent, per això cal explicar-ho un mica. Els de la ciència en solem dir accident vascular cerebral (AVC) o ictus cerebral, però al carrer es parla d’atac de feridura o vessament cerebral.

Se’n diu atac perquè és un episodi sobtat que afecta la circulació de la sang al cervell. La sang és l’encarregada de portar l’oxigen i els nutrients a les neurones i mantenir-les vives. Poden haver-hi dues raons per les quals s’interrompi la circulació de la sang, una pot ser la oclusió o embús d’una artèria i l’altra la ruptura o trencament de la mateixa. Tant si es queden sense reg sanguini com si s’inunden de sang les neurones poden acabar morint i produir una lesió cerebral permanent.

L’ictus o infart isquèmic es produeix quan un “tap” no deixa arribar la sang a una zona del cervell. Què pot fer un “tap”?ictus

  • Trombosi: un coàgul sanguini produït a les artèries cerebrals, sovint crescut en una placa d’ateroma (cúmul de colesterol a la paret de l’artèria) produeix un ictus aterotrombòtic.
  • Embòlia: el coàgul prové del cor o d’artèries perifèriques però s’ha embussat quan circulava pel cervell, produeix un ictus cardioembòlic.
  • Es pot donar el cas que aquest “tap” no es mantingui prou temps per causar danys cerebrals permanents llavors parlaríem d’un atac isquèmic transitori (AIT)

L’ictus hemorràgic, o vessament cerebral, passa quan es trenca una artèria. Aquesta ruptura podria ser produïda també per una trombosi, però generalment està més associada a la ruptura d’aneurismes que són aprimaments de la paret arterial que formen com un sac (o culdesac) a les artèries sovint associats a la hipertensió arterial. I en adults joves cal considerar una malformació arteriovenosa de naixement.

Per informació més gràfica us deixo un vídeo explicatiu que ens donarà uns quants números al respecte. 

Condicions de risc:

  • L’arteriosclerosi: és la pèrdua d’elasticitat dels vasos sanguinis. Els debilita.
  • Aterosclerosi: acumulació de plaques (o ateromes) de colesterol a les parets arterials.
  • Estenosi de caròtides: la caròtida és l’autopista d’entrada de sang al cervell, si a causa de les dues condicions de risc anteriors es va tancant (o estenosant) s’incrementa la probabilitat d’ictus.

Factors de risc:

  • Hipertensió arterial: produeix arteriosclerosi. 40% dels ictus poden atribuir-se a la hipertensió.
  • Diabetis: de 2 a 4 vegades més de risc d’ictus respecte població normal.
  • Colesterol i triglicèrids: produeixen aterosclerosi.
  • Obesitat: va associada a la diabetis i a la hipertensió
  • Sedentarisme: l’exercici canvia el colesterol dolent (LDL) pel bo (HDL)
  • Alcoholisme: una copa de vi al dia pot ser beneficiosa, el consum excessiu pot fer molt mal.
  • Tabaquisme: debilita les artèries, redueix l’oxigen que arriba al cervell i altres òrgans.

Detectar un ictus: és important córrer a urgències per tal de minimitzar el dany cerebral i evitar seqüeles permanents. La Fundació Ictus recomana: davant la sospita d’ictus demana a la persona afectada que: 1. Somrigui (l’expressió facial és simètrica?); 2. Aixequi un braç (perd força d’alguna banda?); i 3. Parli (s’entèn el que diu?). Amb aquests 3 símptomes en tenim prou per saber si estem davant un ictus i trucar al 061 ràpidament.

Finalment comentar que tal com hem de córrer quan detectem un ictus també és important no demorar-se a l’hora de fer la rehabilitació, no només de la part motora o física, sinó també de les seqüeles cognitives. La plasticitat cerebral permet reorganitzar les funcions afectades en altres zones del cervell no afectades per l’ictus.

Anuncis

Mindfulness, salut i cervell

La societat d’avui dia ens pressiona a fer varies coses al mateix temps (multitasking), a posar el pilot automàtic, a no estar gaire presents conscientment a la nostra vida, a no escoltar el nostre cos.

Els mitjans de comunicació i la publicitat ens forcen a comparar-nos entre nosaltres i amb els models estàndards que ens imposen i a intoxicar-nos amb autocrítica. Vivim estressats i atabalats per la incertesa davant de la velocitat dels canvis socials i tecnològics. Ens passem tant de temps recreant-nos en dubtes i culpes del nostre passat i anticipant ansiosament el nostre futur que ens descuidem de viure aquí i ara.

La tècnica del Mindfulness o consciència plena prové de la meditació budista, es va popularitzar a occident a través d’una clínica que va fundar Jon Kabat-Zinn a principis dels anys 80 a Massachusets.

mindfulness

El programa Mindfulness Based Stress Reduction (MBSR) ha demostrat la seva efectivitat en condicions mèdiques diverses. A la dècada dels 90 neix a Anglaterra la Teràpia Cognitiva basada en Mindfulness (MBCT) que combina la MBSR amb la teràpia cognitiva conductual, per especialitzar-se sobre el tractament de la depressió recurrent.

El concepte psicològic de Mindfulness consisteix centrar l’atenció conscientment en el moment present, acceptant pensaments i emocions, sense emetre’n judicis. Moltes persones tenen tendència a la rumiació que seria el recrear-se compulsivament en emocions i experiències negatives del passat i a la preocupació que seria anticipar potencials experiències i sentiments negatius futurs. Tant la rumiació com la preocupació són arrel de problemes d’ansietat i depressió.

Amb un bon entrenament, aprendrem a respirar, a relaxar-nos, a ser conscients de la tendència a rumiar i a preocupar-nos, podrem identificar les situacions i emocions implicades, distanciar-nos-en per agafar perspectiva i analitzar-ne punts positius i negatius, agafar consciència i acceptar les emocions sense culpes ni judicis negatius. Mitjançant només 10-15 hores d’entrenament podem ensenyar al nostre sistema nerviós a funcionar d’una manera més adaptativa i fer un canvi de vida i d’actitud que millorarà la nostra qualitat de vida.

Apart de millorar l’ansietat i la depressió, el Mindfulness pot:

  • Incrementar la nostra capacitat cognitiva: funcions executives, memòria i resolució de problemes (http://goo.gl/ZLfuMk)
  • Incrementar la densitat de substància grisa cerebral (http://goo.gl/AyY4EH)
  • Millorar la resistència del cervell al problemes associats a l’edat (http://goo.gl/5ajtlZ)
  • Reforçar el nostre sistema immunològic (http://goo.gl/F06NRh)
  • i tot sense efectes secundaris adversos!

Neuro_brain_in_meditationCada cop hi ha més estudis científics demostrant els efectes beneficiosos del Mindfulness en la salut de les persones. I cada cop s’aplica en més àmbits: escoles, empreses, hospitals, presons…

Tenint en compte que l’estrès i l’ansietat són els desencadenants o grans contribuïdors de la majoria de malalties, les aplicacions potencials del Mindfulness són inacabables: malalties cardiovasculars, trastorns de l’alimentació, problemes de pell, insomni, dolor crònic, addiccions, problemes digestius, asma, migranya…

I per acabar, el més important, establir un hàbit de meditació conscient pot prevenir la gran majoria de problemes de salut associats a l’ansietat, promoure el creixement personal, reduir la ingesta de medicaments, augmentar el benestar propi, reduir conflictes amb persones properes i promoure una societat més justa i conscient.

Mites del cine

Ahir vaig anar a veure Lucy al cine (http://www.lucy-lapelicula.es). La pel·lícula es basa en que només fem servir un 10% del nostre cervell. Això es pot entendre de dues maneres, la localitzacionista que s’insinua en el film, com si tinguéssim un 90% de cervell sense fer servir, i la del potencial, com si poguéssim desenvolupar el cervell un 90% més.

lucy-cartelAnem a pams, aquest mite del 10% el va difondre el senyor Einstein (que per cert, era dislèxic i tenia una malformació cerebral: http://goo.gl/49etmx) quan encara no hi havia tècniques per estudiar la funció cerebral. Des que existeix la ressonància magnètica funcional sabem que per qualsevol activitat fem servir pràcticament tot el cervell i fins i tot quan no fem res en fem servir gran part (http://goo.gl/jMsuT2). El cervell està fet principalment de neurones (substància grisa) i les seves connexions (substància blanca). Les neurones funcionen en xarxa i no és tant important la quantitat que en tinguem com lo ben connectades que estiguin. Si realment tinguéssim un 90% de neurones sense fer servir, aquestes neurones es moririen. Des que naixem i creixem van morint neurones cada dia, les que no es connecten es moren, les que no es fan servir també s’acaben morint. Les trobem a faltar? No. És necessari que unes morin per tal que les altres es desenvolupin, creixin noves branques (dendrites) i facin noves connexions (sinapsis).

Respecte el potencial, és evident que el cervell té més potencial del que es fa servir habitualment. Els pares de la psicometria Horn i Cattel van dividir la intel·ligència en fluïda i cristal·litzada (http://goo.gl/EaKYTh). Com a intel·ligència fluïda entenem el funcionament, els processos o adaptació al canvi del cervell. Tot i que aquesta part de la intel·ligència té més tendència a ser innata, podem entrenar la memòria o la concentració o el càlcul aconseguint una millora substancial en el rendiment cognitiu, però no arribarem ni a la telecinesis ni al control mental dels altres com s’especula a la pel·lícula.

Respecte a la intel·ligència cristal·litzada o coneixements i estratègies apreses, el que no tenim és temps d’aprendre gaire més del que aprenem. Els nens petits són esponges i poden absorbir quantitats desorbitants d’informació cada dia, però la majoria ja fan escola i extraescolars, no els podem tenir endollats 24h com un ordinador, el cervell també necessita descansar i de fet és durant el son quan es consoliden els coneixements i la memòria. Hi ha massa coses per aprendre i no tenim temps per totes, ens acabarem especialitzant segons les coses que més ens motivin o que se’ns donin millor. Per tant, sí que tenim un potencial per aprendre molt, però no tenim temps (i motivació a vegades).

lucy_bigPer altra banda, vull exposar algunes possibles veritats de la pel·lícula Lucy:

  • El primer homínid australophitecus va ser batejat com a Lucy. (La creació de Lucy com la creació d’Adam)
  • Lucy in the Sky with Diamonds: cançó dels Beatles que no surt a la pel·lícula però fa referència a una droga psicodèlica que va ser usada molts anys com a expandidor de consciència i creativitat. Podria la CPH4 estar-hi basada?.
  • Canvis en el cervell o el cos podrien reflectir-se en els ulls (iridologia).
  • Com més intel·ligent es torna la Lucy menys feliç es sent, o menys somriu la Johansson.

En resum, Luc Besson segueix la seva tendència a posar una superheroïna en una pel·lícula amb grans dosis d’acció no gaire realista, i que partint d’una premissa científica falsa (i documentals de National Geographic) acaba explicant una història molt més filosòfica que no pas de ciència-ficció.

El coneixement està a tot arreu, només hem de saber com fer-lo servir.