Quan se’ns presenta la perspectiva d’haver de cuidar un malalt crònic o degeneratiu s’han de tenir vàries coses en compte.

L’experiència de cuidar serà molt diferent segons les característiques de la malaltia i el curs que segueixi, del l’autonomia i col·laboració del pacient, i de la personalitat i manera d’afrontar les coses del cuidador.

Les famílies del malalt s’han de reorganitzar en funció de la disponibilitat de cadascú, dels recursos econòmics (poder o no permetre’s una cuidadora) , dels recursos insititucionals (tallers de memòria, centres de dia) i de la solidaritat i suport emocional que puguin trobar a l’entorn social.

Quan el cuidador es queda sol o se sent sol davant la situació, es pot cremar.

SÍNDROME DEL CUIDADOR

És una resposta inadequada a un estrès emocional prolongat. Consta de diferents fases:

A. Primera fase o de estrès laboral:  Fase d’alarma. El cuidador comença a no tenir temps per si mateix, viu per cuidar a l’altre i creu que pot amb tot.

B. Segona fase o de inadequació personal:  Fase de resistència. El cuidador começa a tenir trastorns emocionals i psicosomàtics quan no es veu recolzat pel seu entorn. Sensació d‘impotència i sentiment de culpa.

D. Tercera fase: De buit personal: Fase d’esgotament. Fatiga, bloqueig, incapacitat de presa de decisions. Mal humor. Síndrome de cuidador establert.

INDICADORS O SÍMPTOMES D’ALARMA

• Pèrdua de paciència, s’enfada de seguida, irritabilitat, susceptibilitat.
• No disfruta de res, pèrdua d’aficions.
• Trastorns de la son i la gana.
• Símptomes d‘ansietat i depressió.
• Consum d’alcohol o tranquilitzants.
• Aïllament social, descuit de l’aspecte personal.
• Somatitzacions: Asma, úlcera, cefalea, herpes, tiroides, hipertensió, arrítmies…

Per valorar la sobrecàrrega en el cuidador, se sol fer servir l’escala autoadministrable de Zarit. La trobareu en aquest link per si li voleu fer una ullada o la necessiteu per algun cas.

http://knowalzheimer.com/sindrome-del-cuidador-quemado/
COM CUIDAR AL CUIDADOR

• Acceptar que hi ha un problema i que caldrà demanar ajuda. Aprendre a delegar.
• No amagar la malatia socialment, parlar de l’evolució amb família i amics.
• No oblidar-se d’un mateix. Mantenir aficions i cercles socials.
• Demanar ajuda professional especialitzada, tenir el màxim d‘informació sobre què podem esperar de la malaltia i de com evolucionarà. Apuntar-se a un grup d’ajuda mútua (GAM), per exemple l’associació de famíliars d’Alzheimer de Barcelona (http://www.afab-bcn.org/) o consultar blogs associats.
• Planificar detingudament tant a llarg termini com el dia a dia. Prioritzar.
• Cuidar la dieta i descansar adequadament. Si cal, aprendre tècniques de relaxació.
• Promoure l’autonomia del pacient tant com es pugui. Lo que pugui fer que ho faci, si cal supervisar, sense intervenir gaire.
• Aprofitar els centres de dia i cuidadors externs per tal de tenir temps per fer altres coses de casa o d’esbarjo.

DIFÍCILMENT CUIDAREM D’UN ALTRE SINÓ ENS CUIDEM NOSALTRES MATEIXOS