El desenvolupament del cervell

El cervell és un òrgan molt flexible que no deixa de desenvolupar-se al llarg de tota la vida. El descobriment de la neurogènesi (naixement de noves neurones) a la part de l’hipocamp va obrir tot un món de possibilitats per l’aprenentatge i l’educació contínua en adults i gent gran.

És cert que hi ha fases crítiques en les quals el cervell treballa i es transforma molt més depressa. Durant la infància es creen milions de sinapsis (connexions entre neurones) cada dia. Cada cosa nova que s’aprèn són unes quantes connexions formades i neurones que creixen reforçades. Evidentment, aquest ritme de creació de sinapsis anirà disminuint a mesura que creixem. És important, llavors, una bona estimulació durant la infància, quan el cervell té mésdesenvolupament cervell potencial. Cal consolidar de la millor manera possible tots els aprenentatges, que s’estudiï tot allò que ens permeti el temps i la motivació: Llengües, música, esport… i en la mesura que sigui possible, que es puguin aplicar i connectar unes coses amb les altres i si pot ser mitjançant el joc.  Cal dir, però, que la falta de motivació dificultarà significativament l’aprenentatge, i a vegades no val la pena perdre temps i diners forçant aprenentatges que interessen més als pares que als fills.

Per desenvolupar al màxim el potencial d’un nen (i detectar possibles dèficits, si fos el cas) és molt recomanable passar una revisió neuropsicològica completa al voltant dels 7 anys. Avaluar les seves capacitats, els seus talents i els seus punts dèbils, i conèixer també quines són les seves motivacions i interessos. A partir d’aquesta valoració i coneixent molt més a l’infant, es podrà adaptar l’educació curricular i extraescolar per aconseguir el millor rendiment possible.

Durant l’adolescència es desenvolupen les àrees terciàries o d’associació del cervell, entre elles el lòbul frontal. Aquest és el responsable de les funcions executives: organització, planificació, atenció sostinguda, atenció dividida, memòria de treball, control supervisor de tots els processos, control de les nostres emocions, inhibició d’impulsos primaris, sentit de la responsabilitat i de l’adequació social, entre altres. Paral·lelament es va formant també la personalitat adulta que juntament a les funcions cognitives anteriors deixarà a la persona preparada per a la universitat o el món laboral. Durant aquesta fase, és important tenir un bon guia. Molts adolescents se senten desorientats i no saben ben bé què volen fer o quin camí agafar, seguir estudiant o treballar, deixar-se influenciar per uns o per altres, família o amics. Per assegurar un bon ajorientaciust i prendre el camí adequat és important valorar en aquesta fase les vocacions del jove. Juntament amb la valoració de capacitats cognitives i motivacions, els neuropsicòlegs podrem facilitar la presa de decisions adequades en aquest moment crucial de la maduració com a persona.

El cervell arriba al seu màxim potencial al voltant dels 25 anys, a partir d’aquí, durant la vida adulta, caldrà fer un bon manteniment de la màquina que ens governa. Moltes de les connexions entre neurones que es van fer durant els aprenentatges de la infància acabaran essent eliminades del cervell si al llarg del temps no es tornen a fer servir. A més, durant la vida adulta i laboral haurem patirem moltes amenaces al nostre cervell: Malalties, tòxics, mala nutrició, sedentarisme, estrès, depressió, fatiga… El cervell podrà afrontar-ho tot en funció de quina sigui la seva reserva cerebral o cognitiva. Un cervell en forma és molt més resistent al dany cerebral que un de rovellat. Ningú ens mentalitza de tenir cura del nostre cervell i de passar revisions igual com ho fem amb el motor del cotxe o la caldera de gas. Només quan estem estressats i cremats, i comencen a aparèixer lapsus que ens fan disminuir el nostre rendiment a la feina, o afecta la nostra salut somatitzant de tantes formes (respiratòries, insomni, colon irritable, pell, cefalees), o fins i tot, pot haver-hi algú que arribi a patir un ictus i de sobten salten totes les alarmes i tots a córrer. Per què no escoltem una mica el nostre cos i fem una revisió periòdica del cervell abans que el sistema es col·lapsi? Cal prevenir els problemes, capacitant a les persones mitjançant entrenament cognitiu, tècniques de gestió de l’estrès i relaxació. Si actualitzes el teu ordinador periòdicament, perquè no actualitzes el teu cervell almenys cada 5 anys? Noves neurones neixen en l’hipocamp durant tota la vida i cal donar-los aprenentatges perquè segueixin creixent i mantenint l’estructura del nostre cervell.

329483809_2d48fa90e8_zFinalment, la jubilació hauria de ser una gran celebració (prové del jubileu que era una gran festa) i en canvi no tothom se la pren tant bé. Si has basat la teva vida excessivament en la teva feina, aquesta etapa pot no adaptar-se adequadament. Cal aprofitar aquest temps lliure per fer tot allò que no es va tenir temps de fer mentre es treballava. Viatjar, aprendre coses noves, bricolatge, cuina, idiomes i, a més a més, transmetre gran part de la saviesa i coneixements als néts. Cal prendre’s l’envelliment de forma activa, ningú vol convertir-se en una càrrega i per això val la pena cuidar-se i mantenir una mens sana in corpore sano. L’entrenament cognitiu pot facilitar moltes tasques quotidianes, com llegir, recordar noms de gent, orientar-se amb un mapa o en el transport públic i utilitzar noves tecnologies. A més aquests entrenaments mentals han demostrat clarament millores en atenció, concentració, memòria, i, globalment, un retràs important en l’aparició del deteriorament cognitiu i la demència. Si no et jubiles sense un pla de pensions, perquè no contractes també un pla de salut cerebral? Que faràs amb els diners si no tens salut? Cuida’t mentre puguis i gaudeix de la vida. Carpe Diem.

Anuncis

Mites del cine

Ahir vaig anar a veure Lucy al cine (http://www.lucy-lapelicula.es). La pel·lícula es basa en que només fem servir un 10% del nostre cervell. Això es pot entendre de dues maneres, la localitzacionista que s’insinua en el film, com si tinguéssim un 90% de cervell sense fer servir, i la del potencial, com si poguéssim desenvolupar el cervell un 90% més.

lucy-cartelAnem a pams, aquest mite del 10% el va difondre el senyor Einstein (que per cert, era dislèxic i tenia una malformació cerebral: http://goo.gl/49etmx) quan encara no hi havia tècniques per estudiar la funció cerebral. Des que existeix la ressonància magnètica funcional sabem que per qualsevol activitat fem servir pràcticament tot el cervell i fins i tot quan no fem res en fem servir gran part (http://goo.gl/jMsuT2). El cervell està fet principalment de neurones (substància grisa) i les seves connexions (substància blanca). Les neurones funcionen en xarxa i no és tant important la quantitat que en tinguem com lo ben connectades que estiguin. Si realment tinguéssim un 90% de neurones sense fer servir, aquestes neurones es moririen. Des que naixem i creixem van morint neurones cada dia, les que no es connecten es moren, les que no es fan servir també s’acaben morint. Les trobem a faltar? No. És necessari que unes morin per tal que les altres es desenvolupin, creixin noves branques (dendrites) i facin noves connexions (sinapsis).

Respecte el potencial, és evident que el cervell té més potencial del que es fa servir habitualment. Els pares de la psicometria Horn i Cattel van dividir la intel·ligència en fluïda i cristal·litzada (http://goo.gl/EaKYTh). Com a intel·ligència fluïda entenem el funcionament, els processos o adaptació al canvi del cervell. Tot i que aquesta part de la intel·ligència té més tendència a ser innata, podem entrenar la memòria o la concentració o el càlcul aconseguint una millora substancial en el rendiment cognitiu, però no arribarem ni a la telecinesis ni al control mental dels altres com s’especula a la pel·lícula.

Respecte a la intel·ligència cristal·litzada o coneixements i estratègies apreses, el que no tenim és temps d’aprendre gaire més del que aprenem. Els nens petits són esponges i poden absorbir quantitats desorbitants d’informació cada dia, però la majoria ja fan escola i extraescolars, no els podem tenir endollats 24h com un ordinador, el cervell també necessita descansar i de fet és durant el son quan es consoliden els coneixements i la memòria. Hi ha massa coses per aprendre i no tenim temps per totes, ens acabarem especialitzant segons les coses que més ens motivin o que se’ns donin millor. Per tant, sí que tenim un potencial per aprendre molt, però no tenim temps (i motivació a vegades).

lucy_bigPer altra banda, vull exposar algunes possibles veritats de la pel·lícula Lucy:

  • El primer homínid australophitecus va ser batejat com a Lucy. (La creació de Lucy com la creació d’Adam)
  • Lucy in the Sky with Diamonds: cançó dels Beatles que no surt a la pel·lícula però fa referència a una droga psicodèlica que va ser usada molts anys com a expandidor de consciència i creativitat. Podria la CPH4 estar-hi basada?.
  • Canvis en el cervell o el cos podrien reflectir-se en els ulls (iridologia).
  • Com més intel·ligent es torna la Lucy menys feliç es sent, o menys somriu la Johansson.

En resum, Luc Besson segueix la seva tendència a posar una superheroïna en una pel·lícula amb grans dosis d’acció no gaire realista, i que partint d’una premissa científica falsa (i documentals de National Geographic) acaba explicant una història molt més filosòfica que no pas de ciència-ficció.

El coneixement està a tot arreu, només hem de saber com fer-lo servir.