Demència i depressió

Ja fa molt temps que els estudis longitudinals, que segueixen els factors de salut de la gent gran al llarg dels anys, han anat apuntant que tenir una depressió pot multiplicar el risc de desenvolupar una demència.

Hi ha varies hipòtesis sobre els mecanismes d’aquesta associació:

La depressió a la tercera edat accelera el deteriorament cap a la demència. Un d’aquests estudis seria el de Framingham, que després de seguir 949 persones grans durant 17 anys han descobert que al cap de 10 anys la probabilitat de demència dels depressius es de 0.34 respecte el 0.21 dels no depressius. Si a aquesta dada hi eliminen altres factors com l’edat, arriben a la conclusió que les persones amb depressió tenen el 70% més de risc de tenir demència al cap de temps.

demencia walking

– Tenir historia de depressió al llarg de la vida pot augmentar els marcadors d’Alzheimer en el cervell en persones sanes o abans de la demència. Segons varis estudis, el fet de tenir depressió o símptomes depressius al llarg de la vida adulta pot oxidar o desgastar el cervell de tal manera que augmentin els marcadors d’Alzheimer, tant biomarcadors metabòlics (consum de glucosa cerebral) com els dipòsits de proteïna beta-amiloide que també podem mesurar amb proves de neuroimatge.

– Els símptomes depressius o de conducta poden ser una forma d’inici de la mateixa demència. Sabem que el 90 % de les persones amb Alzheimer tenen símptomes d’estat d’ànim i de conducta, però l’estudi de Katherine M. Roe apunta a que aquests canvis poden començar bastant abans de que puguem diagnosticar una demència, fins i tot abans de que hi hagi un dèficit de memòria. Per tant cal tenir aquests símptomes presents perquè podrien ajudar a detectar una demència abans de que comenci.

Així mateix els investigadors de l’ADNI (Alzheimer’s Disease Neuroimaging Initiative) estan estudiant els marcadors de depressió en plasma que podrien contribuir i apuntar a una progressió cap a la demència.

depressió i demència

En resum, sigui la depressió la que causa la demència o l’Alzheimer o siguin aquests símptomes depressius part del gran síndrome i procés degeneratiu de la malaltia, cal tenir-los presents. Perquè poden ser un senyal d’alerta quan no has tingut mai una depressió i de sobte apareix a la tercera edat sense massa fonament i resistent al tractament. Perquè l’estat d’ànim depressiu per si sol, inflama, oxida i perjudica el nostre cervell fent-lo vulnerable a qualsevol amenaça de salut i a més empitjora totes les condicions mèdiques cròniques i psicosomàtiques.

La depressió s’ha de tractar, sempre, i no només amb psicofàrmacs que son una bona empenta al principi, cal una teràpia cognitiva-conductual que capaciti i empoderi a la persona a seguir rodant sola, poder reduir i abandonar la medicació ensenyant-li al cervell a produir aquella substancia química que abans li faltava.

Anuncis

Fer-se un test de tant en tant

L’esperança de vida ha augmentat fins a tal punt que, no només tenim una piràmide de població invertida, sinó que a més gairebé un 25% de la població és major de 65 anys a Barcelona.

Idealment la tercera edat, o la jubilació, hauria de ser una època de descans, de reflexió i de gaudi de les coses que sempre es van voler fer i mai hi va haver temps per fer-les. De fet la paraula jubilació deriva del jubileu que era un any sabàtic festiu que se celebrava cada 50 anys.

Malauradament, en molts casos, en arribar aquesta etapa, la vida s’ha anat complicant amb un cúmul de pèrdues i dols: malalties cròniques, la pèrdua d’amics i familiars, i la disminució de capacitats físiques i sensorials que interfereixen en fer coses de les que abans es gaudia.

Si aquest procés d’envellir no es porta amb una bona actitud pot resultar una càrrega molt pesada per al benestar psicològic i portar a emocions negatives com la tristesa, l’ansietat, la solitud i la baixa autoestima. Tots aquests sentiments, al seu torn, ens conduïran a l’aïllament social, al deteriorament cognitiu i, fins i tot, a la demència si la solitud i la falta d’estimulació s’allarga.3945656390_2d78b9c0b1_z

Tornant a l’esperança de vida, avui dia quan ens jubilem encara ens poden quedar aproximadament 20 o 25 anys de vida i cal que en preguntem com els volem viure.

Els metges es limiten a demanar-nos una analítica cada 6 mesos per controlar els desequilibris metabòlics i a compensar la majoria de problemes amb medicació. Així com tenim aquesta consciència de passar un test en sang periòdic, hauríem també d’agafar el bon costum de passar un test mental almenys un cop l’any per controlar no només l’estat d’ànim sinó també la memòria i altres capacitats cognitives.

Aquest control periòdic ens servirà per detectar si alguna cosa pot anar malament en el nostre cervell i evitar, mitjançant els exercicis adequats, una avaria més gran en el sistema que pugui portar a la demència. El nostre cervell és una màquina gairebé perfecta, es repara sola sense gaire esforç si sabem a on actuar. Per això, caldria passar una inspecció periòdica de la memòria com qui passa la ITV a un cotxe que ja té uns anys.

IMG_6806Amb aquesta finalitat existeixen els tests de cribratge o screening de deteriorament cognitiu. S’utilitzen per detectar la presència o absència d’un possible problema de memòria. N’hi ha molts de diferents, però tots duren menys de 15 minuts i són suficients per fer-nos una idea de com funciona el cap en qüestió.

Tot i que en cap cas aquests tests són per diagnosticar el tipus de deteriorament cognitiu o de demència, ens donaran una idea de si cal o no fer una valoració més exhaustiva per tal d’establir un diagnòstic i un tractament personalitzat.

Contacta’m sense compromís per obtenir més informació. La primera consulta, i test breu, és gratuïta.

Mindfulness, salut i cervell

La societat d’avui dia ens pressiona a fer varies coses al mateix temps (multitasking), a posar el pilot automàtic, a no estar gaire presents conscientment a la nostra vida, a no escoltar el nostre cos.

Els mitjans de comunicació i la publicitat ens forcen a comparar-nos entre nosaltres i amb els models estàndards que ens imposen i a intoxicar-nos amb autocrítica. Vivim estressats i atabalats per la incertesa davant de la velocitat dels canvis socials i tecnològics. Ens passem tant de temps recreant-nos en dubtes i culpes del nostre passat i anticipant ansiosament el nostre futur que ens descuidem de viure aquí i ara.

La tècnica del Mindfulness o consciència plena prové de la meditació budista, es va popularitzar a occident a través d’una clínica que va fundar Jon Kabat-Zinn a principis dels anys 80 a Massachusets.

mindfulness

El programa Mindfulness Based Stress Reduction (MBSR) ha demostrat la seva efectivitat en condicions mèdiques diverses. A la dècada dels 90 neix a Anglaterra la Teràpia Cognitiva basada en Mindfulness (MBCT) que combina la MBSR amb la teràpia cognitiva conductual, per especialitzar-se sobre el tractament de la depressió recurrent.

El concepte psicològic de Mindfulness consisteix centrar l’atenció conscientment en el moment present, acceptant pensaments i emocions, sense emetre’n judicis. Moltes persones tenen tendència a la rumiació que seria el recrear-se compulsivament en emocions i experiències negatives del passat i a la preocupació que seria anticipar potencials experiències i sentiments negatius futurs. Tant la rumiació com la preocupació són arrel de problemes d’ansietat i depressió.

Amb un bon entrenament, aprendrem a respirar, a relaxar-nos, a ser conscients de la tendència a rumiar i a preocupar-nos, podrem identificar les situacions i emocions implicades, distanciar-nos-en per agafar perspectiva i analitzar-ne punts positius i negatius, agafar consciència i acceptar les emocions sense culpes ni judicis negatius. Mitjançant només 10-15 hores d’entrenament podem ensenyar al nostre sistema nerviós a funcionar d’una manera més adaptativa i fer un canvi de vida i d’actitud que millorarà la nostra qualitat de vida.

Apart de millorar l’ansietat i la depressió, el Mindfulness pot:

  • Incrementar la nostra capacitat cognitiva: funcions executives, memòria i resolució de problemes (http://goo.gl/ZLfuMk)
  • Incrementar la densitat de substància grisa cerebral (http://goo.gl/AyY4EH)
  • Millorar la resistència del cervell al problemes associats a l’edat (http://goo.gl/5ajtlZ)
  • Reforçar el nostre sistema immunològic (http://goo.gl/F06NRh)
  • i tot sense efectes secundaris adversos!

Neuro_brain_in_meditationCada cop hi ha més estudis científics demostrant els efectes beneficiosos del Mindfulness en la salut de les persones. I cada cop s’aplica en més àmbits: escoles, empreses, hospitals, presons…

Tenint en compte que l’estrès i l’ansietat són els desencadenants o grans contribuïdors de la majoria de malalties, les aplicacions potencials del Mindfulness són inacabables: malalties cardiovasculars, trastorns de l’alimentació, problemes de pell, insomni, dolor crònic, addiccions, problemes digestius, asma, migranya…

I per acabar, el més important, establir un hàbit de meditació conscient pot prevenir la gran majoria de problemes de salut associats a l’ansietat, promoure el creixement personal, reduir la ingesta de medicaments, augmentar el benestar propi, reduir conflictes amb persones properes i promoure una societat més justa i conscient.